Sis hectàrees d'oliveres arrenca quan Júlia decideix anar a veure el seu cosí, després d'anys sense veure's, amb una única intenció: cremar les terres de la família, les sis hectàrees d'oliveres on en Pau resideix. Així que arriba amb dues garrafes de gasolina, disposada a alliberar-se per sempre de la por i de la violència que, directament i indirecta, s'ha exercit sobre ella. Però res serà com havia previst...
Formalment, aquest text vol desplegar diferents capes de significat entorn del relat que es construeix en present. L'espectador assisteix a aquesta construcció mitjançant la informació que sorgeix del diàleg entre els cosins, dels seus pensaments i de les projeccions que ni els propis personatges són conscients d'estar realitzant. M'interessa investigar la construcció del pensament i concedir-li un espai com articulador del present teatral. Què diem. Què pensem. I què no diem, ni pensem, però determina la nostra percepció de la vida i de nosaltres mateixos.
En definitiva, Sis hectàrees d'oliveres, és la història d'una confrontació entre dos cosins que els permetrà alliberar-se definitivament de l'herència violenta que tots dos han sofert en l'àmbit familiar i a la qual assistirem travessant els seus pensaments mentre procuren, d'un mode sovint maldestre, comunicar-se després de molt temps sense veure's.
