LO NUESTRO

Sóc d'un barri obrer. Per a mi és un privilegi, poder dedicar-me al teatre. Considero, entre d'altres coses, que tinc molta sort. Les persones de baix estrat socioeconòmic, a més de lluitar constantment contra un enorme complex d'inferioritat, necessitem comptar amb aquest extra de sort. Un enorme extra d'esforç, de constància, de paciència, d'entusiasme... Perquè sinó, el risc d'acabar tirant la tovallola és elevadíssim. Per això, sovint, ens acabem conformant. Ens acabem rendint.

Ara bé; odio els victimismes. La dignitat, sempre per davant de tot. Per això, "Lo nuestro" és una comèdia. O, més ben dit, una "tragicomèdia". La millor forma que el públic connecti amb aquesta família és contagiar una mica de bon humor, al mateix temps que rep alguna bufetada emocional.

El "latemotiv" de "Lo nuestro", el classisme, la frustració i les ferides difícils de curar de les classes humils, és quelcom universal. Des de que es va estrenar l'any 2019, tothom coincideix; és un text amb el qual s'hi poden sentir identificades persones d'arreu del món. Siguin de barri obrer, com jo, o no. Però, sobretot, si ho són.

*NOTA: Atès que aquesta obra és molt personal (té una mica d'autoficció), el marc de l'obra, encara que universal, és molt concret respecte al context-lloc geogràfic en el qual transcorre l'acció i, per tant, hi ha certs localismes i expressions o conceptes que potser requeririen alguna adaptació dramatúrgica per tal d'amotllar-la del tot al context concret de cada país. En aquest cas, l'autora es presta a col·laborar en aquesta adaptació, per descomptat.