L’ÚLTIM SOVIÈTIC

L’últim soviètic és una ficció que explica fets reals. Explica el periple de 311 dies de Serguei Krikaliov a l’estació espacial Mir mentre la Unió Soviètica s’esfondrava, varat a l’espai a l’espera de que l’agencia espacial soviètica trobés els diners per baixar-lo. Diners que es van intentar aconseguir gravant anuncis per Coca-Cola o demanant l’esponsorització de Marlboro. Com si fóssim dins la comèdia Un, dos, tres de Billy Wilder, però sense fer puta gràcia, vaja.

L’últim soviètic, escrit durant el VIII Laboratorio de Escritura Teatral SGAE 2020 - aquell any en que vam fer pa i pintar arcs de sant martí per sobre de les nostres possibilitats- , és un text a cavall entre el teatre verbatim (o documental) i el teatre postdramàtic, entès des de la representació de la catàstrofe (la caiguda de la Unió Soviètica i, alhora, el cosmonauta Serguei Krikaliov atrapat dins l’Estació Espacial Mir) on es crea un joc metateatral de confusió entre actors i personatges amb l’humor irònic que defineix la creració de l’autora. El text vol servir com a retrat de la hiperrealitat i la societat del simulacre per a qüestionar el relat de la realitat que ofereixen els mitjans actuals en l’era dels opinolegs i les fake news.