L’origen del món

Un espectacle revelador que capta i condueix a un món d’elucubracions i quotidianitat: una família de tres dones (mare, àvia i filla) que té el costum de desentranyar la realitat mentre menja, xerra o es vesteix. Una familiaritat filosòfica que xoca contra la seva pròpia comèdia gràcies a un llenguatge teatral i embolcallador.

L’interior retratat és la casa, on viuen mare i filla, on arriben altres personatges de la constel·lació familiar, on intervé sistemàticament la figura d’una psicoanalista, on els electrodomèstics s’assemblen a enutjoses i monumentals deïtats.

Dividida en tres actes (Dona melancòlica a la nevera, Alguns diumenges en pijama i El silenci de l’analista), l’obra ofereix una profunda reflexió sobre el malestar de viure, arrelat en els mecanismes que regulen les relacions familiars, amb fragilitats amplificades a l’enèsima potència dins dels murs domèstics.

Gestos rituals i discursos intermitents, a vegades hilarants, obren indicis de bogeria ordinària. Dia i nit, mare i filla teixeixen la tela d’aranya d’un vincle mòrbid i claustrofòbic que domina les seves existències. El que hauria de ser amor es converteix en monstruositat. En definitiva, una “comèdia” familiar.

FITXA ARTÍSTICA:

Autoria: Lucia Calamaro
Traducció: Carles Fernández Giua
Direcció: Guido Torlonia
Repartiment: Alicia González Laá, Queralt Casasayas i Annabel Totusaus
Espai escènic: Sebastià Brosa
Il·luminació: Lluís Serra
Vestuari: Nídia Tusal
Espai sonor: Sergi Andrades
Ajudant de direcció: Isabelle Bres
Fotografia d’escena: Felipe Mena

Una producción del Teatre Akadèmia