L'ÚLTIM DIA

Utilitzat i abandonat. Així se sent el protagonista d'aquest relat, que explica un dia de la seva existència. Ell representa tota una generació en una de les últimes creacions d'una de les autores catalanes amb una trajectòria més sòlida.

En una de les obres més conegudes, Après moi le déluge, retrat personal i insòlit de la relació entre primer i tercer món, la dramaturga Lluïsa Cunillé escindia la veu del narrador, entrant i sortint del personatge. Torna a fer servir la mateixa tècnica en aquest text, una obra recent tan crua com poètica, per retratar una jornada en la vida d'un noi. En aquest monòleg, el jove protagonista ens parla del tracte que rep de l'avi, de la mare, del germà o dels amics, en una gradació que pot anar de la desatenció als abusos. Representa, amb el seu testimoni, tota una generació que se sent perduda i abandonada i que ha trobat un món que no li agrada.

FITXA ARTÍSTICA

Text: Lluïsa Cunillé
Direcció: Xavier Albertí
Interpretació: Alejandro Bordanove
Música: Andante sostenuto de la Sonata DV 960 de Schubert
Interpretació musical: Xavier Albertí
Il·luminació: Xavier Albertí

Una coproducció de Festival GREC i Sala Atrium